ENTRADA GRATUÏTA.

L'escenari apareix permanentment muntat amb peces gegantines que es mostren inamovibles, immutables. Romanen impertorbables malgrat els agents que, amb rutina insistent, les colpegen. Només un gran cataclisme, provocat per forces indomables, farà variar la seua posició. Mentrestant, es quedaran amb les seues formes irregulars i magnífiques, guaitant-se mútuament, alienes a voluntats menors. Serres, turons, penya-segats, barrancs, rierols, rambles, valls… estan alineats per la contemplació d’un públic que admira l'escena de generació en generació.

El teló és sempre un cel obert que es projecta fins l'horitzó amb tonalitats impensables, oferint l'ambient idoni, sempre inesperat i sorprenent, a la representació.

El decorat, arbres centenaris, matolls espesos, roques blanquinoses, herbes insistents, teranyines invisibles. Els seus colors canviaran amb el pas de les hores i de les estacions oferint reflexos d’una riquesa difícil d’imitar.

L'acústica, perfecta. Silenci, ocells que volen, rames que es trenquen, una pedra que redola. Sorolls que parlen un diàleg intens i misteriós, incompresible, sense traducció possible, però capaç de crear una melodia de fons per acompanyar constantment la funció.

Són, tots, els actors d’una obra perfectament apresa, continuadament representada, sense assaig previ. El seu és un tempus lent, ple de parsimònia, amb molts matisos. 

Estan llests per interpretar el seu paper idèntic, però mai igual. Llests per la contemplació i l'admiració, per la lloança, per l'aplaudiment…i per al respecte.