GURB. Vas arribar a casa un dia d’abril, ara fa 12 anys. Entre els braços de N alçaves el cap per deixar-te veure. Eres una boleta tigrada amb una gran taca blanca al pit. Ulls redons, negres. Bòxer de raça. Gurb de nom, per decisió unànime. Vam empatitzar des del minut zero i et convertires en una immensa presència imprescindible en tot moment. Des d’aleshores vam començar a créixer junts iniciant-se un intercanvi de sensacions i vivències on tu sempre has estat el campió, per què eres mestre de valors (fidelitat, amistat, constància, paciència, respecte, obediència...). Has estat company de jocs, animador de l’equip local, confident d’amors i inseguretats, explorador infatigable per camins desconeguts, guia en nits d’insomni, substitut d’absències inesborrable...