GURB.

Vas arribar a casa un dia d’abril, ara fa 12 anys. Entre els braços de N alçaves el cap per deixar-te veure. Eres una boleta tigrada amb una gran taca blanca al pit. Ulls redons, negres. Bòxer de raça. Gurb de nom, per decisió unànime. Vam empatitzar des del minut zero i et convertires en una immensa presència imprescindible en tot moment. Des d’aleshores vam començar a créixer junts iniciant-se un intercanvi de sensacions i vivències on tu sempre has estat el campió, per què eres mestre de valors (fidelitat, amistat, constància, paciència, respecte, obediència...). Has estat company de jocs, animador de l’equip local, confident d’amors i inseguretats, explorador infatigable per camins desconeguts, guia en nits d’insomni, substitut d’absències inesborrables, oient d’exàmens impossibles, còmplice de secrets, amic d’amics,...Ens has aportat una gran humanitat.

Avui, com aquell que té la faena feta, ens deixes. Fins ací els nostres trajectes, ens toca separar-nos. Continuarem amb les nostres vides però tindrem el teu bagatge com un far en el nostre esdevenir. Gràcies Gurb per tantes lliçons. Impossible oblidar-te.

Bon viatge amic.