Val més parlar

La decisió. L’esplanada li ofereix una magnífica vista de la vall, però no pot recrear-se en la contemplació perquè ja és tard i ha d’arribar a ca l’àvia abans que caiga el capvespre. Des de que li ha entrat la dèria de córrer troba qualsevol pretext per fer quilòmetres. Per això ha decidit anar a veure l’àvia corrent per la muntanya. No obstant, la ruta d’avui és arriscada per l’elevació i perquè no recorda la direcció que ha de prendre a partir d’ara. De les dues opcions possibles, l’una transcorre per un camí pla i agradable però és més llarga, l’altra és un recorregut estret i empinat encara que és més directa. Per acabar d’arreglar-ho el mòbil s’ha quedat sense bateria. De sobte sent unes passes que s’aturen, “un altre runner despistat” pensa. En efecte, és tracta d’un corredor que la saluda amb amabilitat -Coneixes la zona? Cap on vas? -Si sóc del poble però fa temps que no passo per aquí i estic dubtant sobre quina direcció prendre per arribar a la urbanització o...

L’Escalada. Les escales semblen infinites. Ja fa una estona que giro i pujo però no arribo al final. Uff, estic suant, per moments em falta l’alè i el cor em batega ràpid.   Però he d’arribar fins dalt de tot. És el que he acordat amb la meva germana qui te, tot siga dit, l’estranya habilitat d’ involucrar-me en situacions d’allò més compromeses. “Només es tracta d’anar al lloc indicat i recollir el sobre amb les indicacions per la pròxima fase. Ja veus que no és complicat” . Amàlia és una gran apasionada dels jocs de rol en viu, hi participa sovint. Això li dona un plus d’ energia que alimenta la seva vitalitat. El que passa és que a voltes no pot atendre tots els passos requerits i jo he d’assumir alguna acció, normalment senzilla. No és la primera vegada. Però aquestes escales! No s’ acaben mai i he d’agafar el maleït sobre abans de les cinc, del contrari Amàlia no tindrà temps per seguir i quedarà desqualificada Quan ho tingues envia’m un foto al wasap i em faré una idea ...

Gladiolus italicus lliri dels blats, dels sembrats de la infantesa Flor remota vestida amb elegant magenta, tija altiva, companya dels camins Present dels vencedors guarneixes de color les llunyanes primaveres.

Flor de magraner. Solitària i rogenca arribes a final de maig per guarnir el magraner, Punica Granatum. Flor de la mangrana, símbol de la veritat, fruita del poder.  Vistosa, solitària i pacient captes els rajos del sol,  et coloren i et transformen en infinits grànuls embolcallats de pell dura, sadollaran la sequera estival abans d’ entrar en les ombres de la tardor

                                                                GURB. Vas arribar a casa un dia d’abril, ara fa 12 anys. Entre els braços de N alçaves el cap per deixar-te veure. Eres una boleta tigrada amb una gran taca blanca al pit. Ulls redons, negres. Bòxer de raça. Gurb de nom, per decisió unànime. Vam empatitzar des del minut zero i et convertires en una immensa presència imprescindible en tot moment. Des d’aleshores vam començar a créixer junts iniciant-se un intercanvi de sensacions i vivències on tu sempre has estat el campió, per què eres mestre de valors (fidelitat, amistat, constància, paciència, respecte, obediència...). Has estat company de jocs, animador de l’equip local, confident d’amors i inseguretats, explorador infatigable per camins desconeguts, guia en nits d’insomni, substitut d’absències inesborrable...

                                                                           VERD. Un mar verd inunda rotundament el terra. En l’espesa profunditat vermells, groguencs, liles s’ hi submergeixen sense remei, intenten lluir entre les tieses tiges. Una suau brisa arrissa la superfície i dibuixa inquietes onades que acaronen l’horitzó. Les tonalitats es remouen suaument disfrutant del balanceig amb l’escalfor del sol. L’incansable degoteig del temps les transformarà i altres intensitats cromàtiques mostraran                                                 nous escenaris de la natura inquieta