L’Escalada.

Les escales semblen infinites. Ja fa una estona que giro i pujo però no arribo al final. Uff, estic suant, per moments em falta l’alè i el cor em batega ràpid.  Però he d’arribar fins dalt de tot. És el que he acordat amb la meva germana qui te, tot siga dit, l’estranya habilitat d’ involucrar-me en situacions d’allò més compromeses. “Només es tracta d’anar al lloc indicat i recollir el sobre amb les indicacions per la pròxima fase. Ja veus que no és complicat” . Amàlia és una gran apasionada dels jocs de rol en viu, hi participa sovint. Això li dona un plus d’ energia que alimenta la seva vitalitat. El que passa és que a voltes no pot atendre tots els passos requerits i jo he d’assumir alguna acció, normalment senzilla. No és la primera vegada. Però aquestes escales! No s’ acaben mai i he d’agafar el maleït sobre abans de les cinc, del contrari Amàlia no tindrà temps per seguir i quedarà desqualificada Quan ho tingues envia’m un foto al wasap i em faré una idea de les noves instruccions”. Segur que m’ha fet vindre a mi per evitar-se aquesta pujada cargolada que mareja i tot....  Mira hi ha claror, es veu una porta. Hi arribo. Ostres! està tancada i pel que sembla s’obrirà quan marcaré un codi de seguretat. El que faltava i diu que no és complicat!!. ....

Veig que a la dreta hi ha un full escrit: Per obrir la porta heu de marcar el dígit que resulta de sumar el nombre d’escales al nombre de finestres que es troben en la pujada x 2. Sort.