PLOU.

Fora està plovent. De sobte la vesprada s'ha enfosquit i una intensa boirina ho clou tot. Al rellotge de  paret de la classe s'apunten escassos minuts per les cinc. Em quedo encantada mirant el moviment del pèndul que sembla acompassat amb el soroll de la pluja dins del silenci que s'ha instal·lat en l'aula.

 A l'hora en punt s'obri la porta. Podem eixir. Tot està mullat. Ja s'han encès els llums dels carrers. Davant nostre, amuntegats, un mar de paraigües negres amb puntes metàl·liques ens esperen per protegir-nos de les gotes que cauen insistents. Quina sensació tan plaent que algú et vinga a buscar quan el temps es torna lleig.

Avui serà una vesprada enyorada.

Anem a casa. Només entrar ja ens arriba l'olor de la xocolota preparada per berenar. Una inesperada reunió ens apropa al caliu de la llar  per  contar velles històries mentre cau el vespre omplint de foscor humida tots els carrers.

Només a la tardor els dies de pluja  ens ofereixen aquesta màgia inoblidable.