Val més parlar

                                        PER LA FLOR DEL LLIRI BLAU. Fa molts, molts anys, en un país llunyà hi havia un rei que tenia tres fills. El sobirà, que era just i bo, va emmalaltir un dia i els metges i apotecaris no sabien què fer per a curar-lo. El darrer en ser consultat li va dir al rei quina seria la solució: -Majestat, només vos podreu curar si algú vos porta per olorar la flor del lliri blau. Com que per tot el regne no se’n trobava cap, el rei va convocar els seus tres fills i els digué: -Fills meus, sabeu que a tots tres vos vull per igual, i encara no tinc decidit a qui anomenar per substituir-me. Però ara tindré la solució per a la tria. Aquell de vosaltres que aconseguisca i em duga la flor del lliri blau serà el meu hereu. Dels tres fills, el major era tan vanitós com destrellatat, el mitjà tan peresós com golafre, i tan sols el tercer era un bon xic...

                                                                                       LA PRINCESA I EL LLIRI BLAU.                                                                     Es trobava enmig d’un laberint de sendes que teixien la part alta de la muntanya. Sabia el que buscava però no on trobar-ho. Una flor, un lliri blau. Per dintre seu encara ressonaven les paraules de son pare: :”Només et casaràs amb qui trobe la flor del lliri blau. Això serà senyal de fortalesa i aportarà fortuna i prosperitat al regne”. Òbviament no estava gens d’acord amb aquesta disposició reial. El seu pare ...

Una instantània  Aquell Nadal el regal era una caixa quadrada embolicada de roig. La portava el pare, no l’ havien deixat al balcó com altres vegades. Era lògic, ja sabíem que els reis eren els pares. Però el factor sorpresa va ser més gran, perquè no esperàvem res. El meu germà, pur nervi, li  va  prendre el present i ràpidament el va alliberar de l’embolcall i del cartró que el protegia. El rostre va dibuixar- li una expressió estranya, no sabia com reaccionar. De seguida va soltar un ostrees!!! i amb decisió va alçar l’objecte a l'aire dient “ una càmera instantània, fantàstic” . Exclamacions de goig i alegria es van succeir, abraçades i petons de tots quatre. Abans d’una hora ja fèiem les primeres proves. Va ser increïble veure com sortia de l'aparell un paper dur, com plastificat, amb els nostres cossos impresos a sobre, i en color. És cert que una mica moguts i borrosos però ja ho perfeccionaríem. Vam trobar que era un regal d’allò més encertat, l’ experiència ...