DIFUNTS

Diuen que les ànimes dels nostres difunts romanen un temps entre nosaltres abans de partir definitivament a un altre món, així ens acompanyen i ens protegeixen durant el dur període de dol.

Diuen que deixant ciris encesos els és més fàcil la partida per què s'il·lumina el seu camí tenebrós.

També diuen  alguns, que som matèria i en morir ens transformen i per tant, ens quedem però d’una altra manera.

Moltes cultures, religions i pobles tenen dies especials per recordar els difunts de diverses maneres i amb rituals ancestrals que es perden en la història. Fins i tot, per si recordar els morts resulta insuficient, hi ha un dia d'ànimes. Una data per a que les  ànimes inquietes vinguen a visitar el món dels vius.

Ara que el dia s'escurça, la natura s'adorm i la foscor inunda les hores, sembla que és el moment adequat per fer aquest trànsit.

I així ens trobem dins d'uns moments màgics i misteriosos que ens apropen als avantpassats i ens rememoren els seus rostres, veus, somriures, aromes. Som capaços de veure indicis d’aquesta proximitat. Una porta que es tanca, un lleu corrent que passa i ens envolta, una teranyina invisible que ens embolcalla, un angelet que vola, una flama que tremola.

Potser no estem tan lluny uns dels altres. 
Tal vegada aquests senyals ens fan més suportable el dia a dia sense les veritables presències dels qui estimem i  tant ens en recordem, però que ens han deixat per sempre més.