VESTITS DE TARDOR.

Quan les hores s'escurcen i els dies es tornen breus , noves indumentàries vesteixen els voltants.

A la ciutat, la llum del sol arriba esmorteïda entre els blocs d'habitatges, projectant ombres allargades i intenses que xoquen les unes amb les altres. Des de lluny els raigs lluents incideixen sobre l'asfalt i generen una superfície esplendorosa per als neumàtics dels cotxes que hi transiten. Aviat es dona pas a la penombra i aleshores una successió de focus lluminosos parpellegen insistentment. Els fanals de les voreres, els aparadors de les tendes, els focus dels vehicles… Fins i tot, amb mirada atenta i curiosa, podem descobrir, entre cortinatges mal passats, l'interior de les llars on van arribant els seus habitants en busca de caliu i diàleg.
Al camp, la natura ofereix una exhibició d’inesperada policromia. Alguns arbres es muden amb  colors variats i amb matisos inusuals. Groguencs, taronges, rosats, fúcsies, ocres, vermells, verds, marrons…  desfilen altius. D'altres, prefereixen despullar-se de tota vestimenta i descansaran nus deixant exposat el seu ramatge espès i laberíntic sense por, fins que la llunyana primavera els vestirà de nou.

Sepells, brucs, coscolls, aranyons, baies, fenolls, bolets… són ara els protagonistes, és el seu temps. Mostren descaradament els seus fruits tants dies ocults.

La terra sembla més intensa, flonja, humida, amb tímides herbes preparades per protegir-la de les gelors hivernals.

 Però l'espectacle més excels ens el reserva el cel. El seu mantell s'ompli de núvols estirats, allargassats. Venen empaitats per l'aire que els aprima, els trenca i els impulsa cap a l'horitzó on prenen intenses tonalitats rogenques en trobar-se amb la llum del sol ponent.

A sota  es retalla el perfil de les muntanyes que, orgulloses, observen com aquest paratge es despulla i s'adorm. Inicia el necessari, i merescut, repòs.