El temps.

L’any comença i acaba amb l’hivern. Entre el principi i el final transcorren 365 dies amb una cadència perfecta, una pauta mil.limètrica que musica la dansa de les nostres vides. És el temps que desfila.

Es desperta lentament i amb mandra estira els membres entumits.   Primer els braços i les cames, després tomba el cos, finalment obre els ulls, l’ un darrere l’ altre. La foscor s’esvaeix i s’entra en un escenari clar, lluminós, intensament acolorit. L’alegria i l’optimisme inunden cada moment i engegen amb nova energia els ritmes vitals. 

S’inicia una activitat intensa que s’accelera per segons i s’esdevé frenètica. Projectes, plans, idees, converses, dies,..s’amunteguen uns sobre els altres sense respir. El temps s’escola ràpid, els instants són fugaços dins d’aquesta melodia esbojarrada. I s’ esmuny.

Quan menys ho esperes la batuta incansable apunta les últimes notes per donar pas a un ritme assossegat, poc a poc es recupera la serenor. 

Ara ombres allergassades es filtren per tots els racons. Com si fora un extens riu transpassant una vall el temps transcorre amb pausa, deixa espai per al gaudi.

Comença a badallar. S’ asseu. Reposa. Es gita, es tapa. Hiverna.