EL PONT.

Recolzat sobre la barana del pont Royal no sabia com desenganxar-se de la imatge que li oferia aquell dia d'hivern. Entre la llum del capvespre Lluís va contemplar com emergia l'arquitectura antiga. La seva indiscutible solemnitat perdurava al pas dels tumultuosos segles. S’aferrava amb fermesa sobre el sòl que li van assignar. Els seus carreus perfectament alineats,  dibuixant una complexa estructura de contrapesos, li asseguraven solidesa i perdurabilitat. Fines agulles, pinacles i gablets assenyalaven la rotunda verticalitat amb que s'eleva al cel donant-li visibilitat des de la llunyania. Vitralls, gàrgoles, rosasses, relleus, recordaven una espiritualitat irrecuperable. El sol, en el seu últim alè, li enviava raigs daurats que rebotaven sobre els murs i omplien de reflexos l’entorn. L’horitzó, tenyit de tons rogencs i blavosos, retallava la imatge impertorbable de la catedral. Als seus peus el riu transcorria tranquil i feia d’espill d’una imatge idíl·lica. Una estela d’escuma va trencar la quietud. Aparegué un bateau mouche que navegava suau sobre les aigües, avançà i apropà les rialles dels turistes aliens a les intenses reflexions de Lluís. El van tornar a la realitat.

Després de vaguejar sense rumb per la part vella de la ciutat ara tocava retirar-se, però se sentia abatut. El desencontre amb Arantxa li havia deixat una estranya sensació. No entenia el canvi d’opinió que ella havia mostrat en l’últim moment i ho lamentava profundament. Donà una última ullada a l’estampa llargament contemplada i inicià el retorn. De sobte sentí una lleugera pressió sobre el colze, com una rama que s’enganxa i t’atura. Quan es va girar va quedar intensament sorprès. Es va topar amb el rostre d’Arantxa. Les mirades, intenses, xocaren. Verd sobre blau.  Esguards profunds. Iniciaren una abraçada que va quedar en dos besos a l’aire. Pur formalisme. Però no podia deixar escapar el moment. Quasi instintivament regirà per la butxaca de l’americana i mostrà el que havia covat tot el dia: dos bitllets d’anada a Florència. Li havien concedit la plaça de professor adjunt sol·licitada sis mesos enrere a la Universitat dels Estudis de Florència i ara volia compartir amb ella el nou destí.