Gratament s’asseu entre els estudiants i de seguida una noia pren la paraula. El seu caràcter li  resulta familiar. El rostre de faccions pronunciades queda suavitzat per una mirada profunda del color de la mel. El cabells revolts i arrissats li emmarquen la cara i formen una llarga clenxa sobre el front on es descobreix un feix blanc entre els pèls castanys, com si un floc de neu li hagués tenyit aquesta part. Una herència que la fa visible. Comença a parlar àgil i decidida. Argumenta sobre la importància de les idees de la Il·lustració i la seva influència en la conformació dels principis del liberalisme. Tothom l’escolta. El noi que té al costat alça el braç i intervé. És un noi esquifit i li sembla el típic estudiant perfecte, que ho llegeix tot i compleix amb tots els terminis. No contraargumenta el discurs de la companya, més bé l'amplia i vol connectar la tesi exposada amb les revolucions burgeses. El professor els deixa fer. Sembla complagut amb aquell diàleg sobre unes idees que ell ha difós en les  ments absorbents dels seus deixebles. No obstant, no es fixa en els continguts . És la situació el que li interessa, els comentaris, les intervencions, els gestos, l’escoltar i esperar el torn.

Ella segueix el debat atentament. Pensa que hauria dir alguna cosa. Sobretot per fer-los veure que es mouen en el terreny de les teories, que els falta aportar exemples  concrets i mostrar les contradiccions ….

La porta s'obri. Un jove entra i se li apropa. Suaument li diu: ”Senyora com ha entrat ací? 
Aquesta  aula fa temps que no s’utilitza. Els seus alumnes ja han acabat i l’esperen a l’entrada principal.”

Tot ha estat un miratge. Torna a la realitat. Però té una pregunta ineludible “Perdona, com saps que son els meus alumnes els qui esperen?”. El noi no dubta i li respon: “En preguntar-los, una noia m’ha explicat que la seva professora és fàcil d’ identificar…pels cabells blancs que se li veuen sobre el front”.

Ràpidament agafa la seua bossa, dona una última mirada a la sala i se’n va sense dir adéu. En realitat es va acomiadar fa temps.